L’objectiu general d’aquest curs és promoure i fomentar en la ciutadania l’interès per la ciència, mostrant diverses formes d’abordar els reptes científics del món actual des de diferents perspectives. Per a açò, comptarem amb reconeguts científics i divulgadors pertanyents a diverses disciplines científiques. El propòsit d'aquest projecte es:

• Divulgació de la ciència: presentar la ciència de manera comprensible i accessible.

• Promoció de la cultura científica i el mètode científic: fomentar el coneixement de la ciència en tots els ciutadans, independentment que tinguen o no una formació científica prèvia.

• Aprendre a conèixer i buscar fonts d’informació científica fiables perquè els participants amplien la seua cultura científica i disposen d’eines intel·lectuals rigoroses que permeten desemmascarar fal·làcies pseudocientífiques.

• Desenvolupar l’esperit crític: ser capaços de distingir fets demostrats científicament d’altres que no ho estan.

• Alfabetització científica: Es pretén desenvolupar la cultura científica des d’un vessant interdisciplinari que contribuïsca al foment de la cultura científica a la nostra societat i al desenvolupament d’un esperit crític, imprescindible en la presa de decisions en qualsevol àmbit.

Curs Divulgar Ciència en el Segle XXI 2018

Organitzat per:

Universitat d’Alacant.

Data de realització: 5-7 setembre de 2018

Lloc de realització: Saló d’actes de l’edifici Germà Bernacer. Campus de San Vicent del Raspeig

Comitè Científic:

Isabel Abril, Catedràtica de Física Aplicada, Universitat d’Alacant

Nicolás Cuenca, Catedràtic de Biología Celul·lar, Universitat d’Alacant

Rafael García Molina, Catedràtic de Física Aplicada, Universidad de Murcia

Mercedes Pastor, Catedràtica de Química Inorgànica, Universitat d’Alacant

DIA	HORARI	PONÈNCIA I PONENT
5 de setembre	9:00-9:45	Obertura del curs i introducció Isabel Abril, Mercedes Pastor, Nicolás Cuenca (Universitat d’Alacant) i Rafael García Molina (Universidad de Murcia)
	9:45-11:30	¿Estamos solos en el Universo? Carlos Briones Científic Titular, Centro de Astrobiología (CSIC-INTA), Madrid Esta es, sin duda, una de las preguntas más relevantes que la ciencia (y otros ámbitos de la cultura) tiene planteada en la actualidad. La investigación en Astrobiología está utilizando una estrategia interdisciplinar para buscar señales de vida en diferentes entornos extraterrestres, entre ellos Marte, Europa y las demás lunas heladas de Júpiter. En esta charla se comentará el potencial de estos lugares para albergar vida y se mostrarán detalles sobre las misiones robóticas que los explorarán durante los próximos años.
	11:30-12:15	Debat col·lectiu
	11:45-14:00	Paradoxes alimentàries de la globalització alimentària: som el que mengem. Jesús Contreras Hernández Catedràtic en Antropologia Social, Universitat de Barcelona. “Som el que mengem” ha sigut i és una afirmació recurrent per a assenyalar la relació entre menjar i identitat. No obstant açò, com a conseqüència dels desenvolupaments recents de la tecnologia alimentària, de la globalització econòmica, dels moviments massius de població (migracions i turisme) i de la medicalización i nutricionalización de l'alimentació semblaria haver-se trencat aqueixa relació entre identitat i menjar. Cal preguntar-se doncs si, com a conseqüència de tot açò, seguirem sent el que mengem.
	13:45-16:30	Pausa per a dinar
	16:30-18:30	Periodistas y ciencia: ¿está reñida la comunicación con el rigor? Maria José Moreno Periodista, Murcia En su intervención hablará del tratamiento de la información científica en los medios de comunicación. Mostrará casos en los que los medios han estado poco acertados y otros en los que han hecho un buen trabajo. Hablará de engaños por parte de los científicos y de las dificultades con las que se encuentran los periodistas que desean formarse en materia científica.
	18:30-19:15	Debat col·lectiu

DIA	HORARI	PONÈNCIA I PONENT
6 de setembre	9:00-11:00	El mundo según la Ciencia Adolfo de Azcarraga Catedràtic de Física Teòrica, Universitat de València i President de la Real Sociedad Española de Física. Pese a hallarnos en pleno s.XXI, continúan floreciendo numerosas insensateces pseudocientíficas. Así pues, resulta de especial interés recordar el extraordinario papel que la Ciencia ha jugado en la actual comprensión del mundo que nos rodea. Tras comentar brevemente sobre la naturaleza y racionalidad del conocimiento científico y enumerar los grandes paradigmas de la física (mecánica Newtoniana, relatividad Einsteiniana, mecánica cuántica), de la geología (tectónica de placas) y de la biología (evolución Darwiniana y genética molecular), trataré de dar cuenta de la actual visión científica del universo, desde lo muy pequeño a lo muy grande.
	11:00-11:45	Debat col·lectiu
	11:45-14:00	Santiago Ramón y Cajal y la Escuela Española de Neurohistología: quizás la mayor aportación colectiva en la historia de la Biomedicina. Fernando De Castro Científic Titular, Instituto Cajal, CSIC, Madrid. Hará una presentación de la vida del premio nobel Santiago Ramón y Cajal destacando el hecho de que cuando comenzó a estudiar la fina estructura y organización del sistema nervioso Cajal tuvo que luchar contra el sentir general de anatomistas e histólogos de la época. A pesar de ello, su trabajo pionero en las dos últimas décadas del siglo XIX lo seguiría siendo en las dos primeras del siglo XXI. Fernando de Castro es descendiente de uno de los integrantes de ese grupo selecto de investigadores que se formaron y/o trabajaron junto a Cajal a partir de que éste recibiese el Premio Nobel en Fisiología o Medicina (1906) y como consecuencia, alcanzase por fin el reconocimiento oficial español y el apoyo económico necesario. Cajal fue excepcional, pero no fue una excepción.
	14:00-17:00	Pausa per a dinar
	17:00-18:30	Paradoxes alimentàries de la globalització alimentària: seguirem sent el que mengem? Jesús Contreras Hernández Catedràtic de Antropologia Social, Universitat de Barcelona. “Som el que mengem” ha sigut i és una afirmació recurrent per a assenyalar la relació entre menjar i identitat. No obstant açò, com a conseqüència dels desenvolupaments recents de la tecnologia alimentària, de la globalització econòmica, dels moviments massius de població (migracions i turisme) i de la medicalización i nutricionalización de l'alimentació semblaria haver-se trencat aqueixa relació entre identitat i menjar. Cal preguntar-se doncs si, com a conseqüència de tot açò, seguirem sent el que mengem.
	18:30-19:15	Debat col·lectiu

DIA	HORARI	PONÈNCIA I PONENT
7 de setembre	9:00-10:30	Catástrofes naturales o desastres anunciados. Pedro Alfaro Catedràtic de Geologia, Universitat d’ Alacant. Terremotos, erupciones volcánicas, tsunamis, inundaciones, movimientos de ladera, entre otros, son fenómenos naturales habituales en nuestro planeta. Algunos de estos eventos han quedado grabados en nuestra memoria por sus devastadoras consecuencias, como el tsunami del índico de 2004 en Sumatra, el terremoto de Haití de 2010 o la colada de tierra del Nevado del Ruiz (Colombia) de 1985. En esta conferencia se describe el estado de conocimiento de la comunidad científica antes de que ocurriese la catástrofe y, a continuación, se detalla lo que ocurrió desde un punto de vista geológico. Con esta información, el oyente puede entender que la gran mayoría de víctimas mortales podrían evitarse con una herramienta muy poderosa, la educación, que nos hace menos vulnerables frente a los riesgos naturales. Es difícil asimilar que con un conocimiento científico básico sobre tsunamis decenas de miles de personas podrían haber salvado su vida fácilmente en el tsunami de 2004. La cultura científica de los ciudadanos salva vidas, protege propiedades y contribuye a tomar decisiones colectivas más acertadas. La transmisión de estos conocimientos científicos es una tarea de todos, especialmente de las Administraciones Educativas, de los científicos especializados y de los medios de comunicación.
	10:30-11:15	Debat col·lectiu
	11:15-13:30	Art per a divulgar la natura. Martí Dominguez Biòleg, Universitat de València i Director de la revista Mètode. La natura sempre ha estat un element important en la història de l'art. La seua representació simbòlica, que naix en bona part amb l'arribada dels bestiaris medievals, té un punt de màxim apogeu durant el renaixement. En aquesta conferència, s'abordarà l'obra pictòrica d'alguns d'aquests artistes, des de Piero della Francesca fins a Dürer, i veurem com amb la representació es divulguen molts elements de la biologia i ecologia dels éssers vius.
	13:30-14:15	Conclusions i cloenda del curs Isabel Abril, Mercedes Pastor, Nicolás Cuenca (Universitat d’Alacant) i Rafael García Molina, Universidad de Murcia.